L'aparenca de la perfecció..

Se perfectament on estan les fulles que cauen dels arbres després de dies de vent, se perfectament on para la teva ma sota els llançols a la nit, quan ens llancem a somiar, se descriure perfectament els colors que es veuen per la finestra al matí, quina tonalitat prenen a la tarda i a quina velocitat exacta arriba la foscor a la nit. Puc parlarte del color negre, també del llibre que llegim tots dos, tu perqué es teu, i jo perquè et llegeixo els llavis.
Saps què, però? no podria descriure mai els teus canells, ni tampoc com son de llargues o curtes les teves cames, el gruix dels teus dits o el color de la teva pell quan som al llit, no puc perquè no m'hi fixo, perquè no puc. Però sé, sé perfectament millor que cap altre cosas cuánta sang et pasa pel cor, quins ventricles bategen millor i amb quina intensitat s'omplen i es vuiden els teus pulmons. També sé quin matis exacte del color lila es el dels teus llavis a l'hivern quan fa fred.
L'aigua però, m'enganya a vegades, sobretot quan neix dels teus ulls.
Si ets feliç no ho sé, però a mi m'ho sembla.