Simbòlic pels adults, perquè vosaltres que teoritzeu, no sé si sabeu que els petits, o els menuts, en realitat viuen el que juguen, no separen pas aquesta realitat sobreactuada, doncs és per ells una performació inclosa en la seva vivència i només una realitat paral·lela pels que tant de temps pasem observant-los.
Els nens que juguen a la caseta, amb la petita cuina, la petita tauleta, la petita banyera, el petit menjador, en realitat, viuen de manera petita la seva gran vida, que ha medida, com ja ho diu la paraula, els hi queda ampla i poc a poc, se'n busquen les maneres de omplir-la.
Algunes nenes juguen a ser maquinistes. Pot ser es que sí ho són, sí s'ho poden creure, sí que s'hi veuen. Altres s'han possat el barret d'obra, per treballar com el pare i al tornar a casa, li demanen el got d'aigua als nens. Una altre se l'ha servit ella mateixa. Mentre un noi molt callat, banya una juguina núa, que simula ser un bebé de mesos. També hi ha un nen que observa, manipula i intenta fer servir els estris de la perruqueria, que no li són familiars, però sap molt bé que alguna utilitat tenen amb el cabell. Altres només volten, toquen, agafen, manipulen, deixen anar els objectes al terra o al seu lloc de nou, altres pregunten o no saben que volen fer. Hi ha neguit en aquests casos. Perqué hi ha nens que juguen, altres viuen a través del joc, altres juguen amb la vida i les seves situacions. Bé, se'n diu joc simbòlic, perqué els nens no són perruquers, ni les nenes encara treballen com el pare, perquè pensem que imiten i projecten en el joc simbòlic coneixements previs i a més a més desenvolupen habilitats i competencies molt interesants de la personalitat i capacitat d'aprenentatge, pero si li preguntem a un nen a qué juga quan es troven en el que anomenem joc simbòlic ens diran : jo sòc....jo faig....jo.... ells fan, ells viuen, ells són.
No hay comentarios:
Publicar un comentario